Resultats de la cerca criteris: 315
|
31.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
exemple, algunes formacions que comencen amb i o u seguides de vocal presenten una pronunci-
ació vacil·lant.
IEF Institut d'Estudis Financers
Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'ha d'apostrofar l'article el ni la prepo-
sició de; però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques [...]
|
|
32.
Sigles. Escriptura. Partició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de sepa-
ració sil·làbica.
ERAS | MUS
IN | CAVI o INCA | VI
Ren | fe [...]
|
|
33.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i signes de puntuació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i signes de puntuació
Com s'ha dit anteriorment, és recomanable no incloure abreviatures dins d'un text seguit. Tot i això,
quan en aquest cas s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una
frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si [...]
|
|
34.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'una sigla que comença amb vocal, l'article el i la preposició de s'apostrofen sempre, però
l'article la no s'apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l'IPC l'i-pe-ce
l'OAP l'o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d'ADN d'a-de-ena
d'UGT d'u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant [...]
|
|
35.
Abreviatures. Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pot ocórrer que per a l'abreujament d'alguns mots ens trobem amb un doble tractament: com a
abreviatura i com a sigla o símbol.
PN p. n. pes net
SA s. a. societat anònima
TM t. m. terme municipal
Sempre que sigui possible, és més recomanable utilitzar les sigles, per qüestions d'economia d'es [...]
|
|
36.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan abreugem un sintagma, a més de considerar els criteris abans esmentats, hem de mantenir
totes les partícules (preposicions i articles) si marquem l'abreujament amb un punt.
n. de la t. nota de la traductora
j. de 1a. inst. jutjat de primera instància
En canvi, s'ometen si utilitzem la [...]
|
|
37.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
grec, ICHTUS) com a paraula
codificada que, a més, coincidia amb la forma grega de la paraula peix, el dibuix del qual té un gran
significat dins del món cristià.
Des de l'època romana fins a l'edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes
tironianes, constituït per un conjunt de [...]
|
|
38.
Abreviatures. Definició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma, que es forma suprimint lletres
internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.
1. L'asterisc indica que una forma és inadequada o poc recomanable.
Quan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, les anomenem abreviatures [...]
|
|
39.
Sigles. Escriptura. Majúscules i minúscules
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules.
IEE Institut d'Estudis Eivissencs
DNI document nacional d'identitat
IVA impost sobre el valor afegit
Alguns acrònims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majúscules
o només amb la lletra inicial majúscula [...]
|
|
40.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
acompanya, però si això no és possible ti-
pogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal.
5 % (espai fi)
5 % (espai normal)
Alguns signes utilitzats com a símbols són un cas especial i s'escriuen sense deixar cap espai entre
el signe i la xifra, com ara els graus, els minuts i els segons de [...]
|
